Molt sovint, quan es parla d’economia es reprodueixen, com si fora l’única opció natural, els postulats i les posicions polítiques d’una forma concreta d’entendre l’economia, que és la liberal, la capitalista. És a dir, la forma d’economia més pròpia i còmoda a la dreta, a la burgesia, que defensa per damunt de qualsevol cosa el lucre i el benefici privat. Si al contrari, defensem el socialisme, cal que tinguem clar que l’empresa privada propietat d’un particular o d’uns accionistes, les seues regles i formes i la seua recerca del màxim benefici privat, no són l’única forma d’aconseguir que funcione l’economia i de que aquesta genere progrés i benestar per als éssers humans. Aquest tipus d’economia, basada en el treball assalariat sota control i per a benefici d’uns particulars, mai podrà generar un desenvolupament just, malgrat puga generar grans riqueses, perquè sempre partirà de l’explotació i el repartiment injust, de la subordinació i la desigualtat com a fonaments bàsics per a que puga funcionar.
Al contrari, des d’una posició socialista, hem de saber atrevir-nos a construir una proposta econòmica pròpia, que trenque amb les regles i dinàmiques del capitalisme, malgrat partim d’aquesta realitat, per a construir un camí nou. Hi ha molt, o quasi tot, per fer. Després de les experiències fallides dels anomenats Estats del “socialisme real” en la segona meitat del segle XX, al bloc oriental soviètic, en que va primar l’economia dirigida per l’Estat i sota un fort control burocràtic, pareix que no hi ha alternativa al capitalisme, i que la única forma de fer les coses del socialisme era eixa, cosa que no és així. En aquest sentit, la visió de l’economia com una eina per a la consecució del bé comú i social, ens permet plantejar tot un ample ventall de possibilitats treballant de forma oberta entre l’economia pública, la social, el cooperativisme, i sobre tot, les pràctiques democràtiques portades a l’economia: eixe deu ser un dels cavalls de batalla fonamentals. Perquè… si som ciutadans cada quatre anys per a dipositar un vot en urna i triar als nostres governants, perquè deixem de ser ciutadans, per tant subjectes amb poder de decisió política, control i sobirania, quan entrem per la porta de l’empresa? Perquè si tenim capacitat per a decidir el govern, no podem controlar de la mateixa forma democràtica l’economia, si és el nostre pa de cada dia?
La qüestió del control social, democràtic, per a benefici comú de la societat, dels mitjans de producció de riquesa, és la pedra de toc fonamental per a la construcció d’una economia socialista i per a superar les injustícies del capitalisme, potenciant i repartint les riqueses i progrés que ha generat.
Esquerra socialista 